‘Arrecíos’ és la mixtape de presentació de la Canchalera: rapera, xoni i extremeña
L'artista placentina amb base a BCN irromp al panorama amb “Yo soy la Xarnega”, síntesis perfecta de la seva proposta de rap-urbà de classe i tocs aflamencats
‘Arrecíos’ versa en l’ambivalència dels temps que vivim: entre la ràbia vs la felicitat i la trinxamenta de l’allò social vs la bellesa de la quotidianitat
Marta Jiménez (Plasencia, principis dels 90s) és la veu de Canchalera. Amb el rap com a principal divisa musical, i Extremadura com a lloc de partida i arribada de tots els viatges, Canchalera vol posar al mapa les maneres i el llenguatge de les perifèries. Encara que en els seus gustos personals destaqui el rap més clàssic dels 90 i els grans del flamenc, Canchalera tria deliberadament com a referents i influència principal els seus: els col·legues que rapegen per res i des del cor, la penya que sempre ofereix un catxo, la família, els que tiren avant amb tot i les chonis de veritat, les que ho eren sense buscar-ho.
‘Arrecíos’, la seva primera mixtape, parla d'arrelament i desarrelament, del rampell per lluitar per més sense deixar de valorar cada bocí. El rap, principalment el boom bap, s’abraça al flamenc fusió per servir de matalassos rítmics sobre els quals la Canchalera es despatxa de gust en líriques compromeses, com a “Barrer pa casa” i “Yo soy la Xarnega”, sense oblidar espais on reivindicar l’arrel de la lluita, la quotidianitat, com a “Una mijina de ná” o “Joder Chacho”. Perquè no se'ns oblidi el que vam ser: des de baix, cap a dalt. Com el rap, o com el flamenc, tal i com recull “Pa ser como el flamenco”.
Extremadura és a casa teva, chacho, obre la porta.