Crui, el segon disc de l’OMAC, uneix tradició i futur en una reflexió sobre la transhumància i el transhumanisme
Inspirat en la transhumància pirinenca i el documental El somni de Christophe Farnarier, Crui explora la connexió entre les arrels culturals i els reptes de l'era digital
Amb 35 músics i una forta presència d’instruments tradicionals, l’OMAC fusiona música d’arrel amb elements experimentals com la intel·ligència artificial, reafirmant el seu paper en la música catalana contemporània
ESCOLTA l'àlbum 'Crui' d'OMAC
Crui, el segon disc de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), és una obra que uneix tradició i contemporaneïtat per reflexionar sobre el patrimoni cultural i els canvis accelerats de la nostra era. Inspirat per la transhumància, un ritual ancestral de pastura estacional que connecta els Pirineus amb segles d’història, el projecte posa en diàleg aquest món perdut amb el transhumanisme, un moviment que redefineix el futur humà a través de la tecnologia.
L'OMAC, formada per 35 músics, ha aconseguit crear un so distintiu que uneix arrels i modernitat. Després de l’èxit de Trencadís, reconegut amb el Premi Alícia al millor directe de 2022, i altre cop amb Dani López Pradas al càrrec de la composició, direcció i producció musical, Crui es presenta com una obra ambiciosa que aprofundeix en les interseccions entre música clàssica, jazz i tradició popular.
L’obra s’inspira en "El somni" de Christophe Farnarier, un documental que immortalitza la figura de Joan Pipa, un dels últims pastors transhumants dels Pirineus, i en la rica tradició musical vinculada a aquest estil de vida. Alhora, la creació incorpora elements de la música experimental, com la intel·ligència artificial, instruments de síntesi i mecanismes de sincronització avançats, explorant així nous llenguatges sonors. Clara Fiol, poetessa i membre de Marala, contribueix amb un llibret que combina poesia, textos contemporanis i fragments generats amb IA. La seva visió es complementa amb el talent del compositor Dani López i el dramaturg Martí Torras. Els tres, articulen una reflexió sobre la fragilitat de l’ésser humà davant l'era digital, en un món on els pastors han deixat de guiar ramats per ser guiats per algoritmes.
Crui transcendeix el format discogràfic per plantejar preguntes profundes: com preservem l’essència humana en un món on la tecnologia redefineix la nostra identitat? Amb la seva singularitat sonora i conceptual, l'OMAC consolida el seu paper com a emblema de la producció musical catalana contemporània i reivindica la importància d’escoltar les arrels per entendre el futur.
