| CAT | ES | EN |

L’Ovidi torna al Palau (píndola 5) i dijous bojos a la botiga online!

ovidi_pindola5

Arriba la cinquena píndola extreta del CD-DVD 'L'Ovidi se'n va a Palau' amb Verdcel i 'Al meu poble Alcoi'!

Els dijous és el dia de la setmana que se'ns en va la pinça i la liem a la nostra botiga a http://botigappf.ppf.cat/

Totes les comandes d'avui del CD-DVD de l'Ovidi tenen les despeses d'enviament de franc!

Seguim amb els dijous bojos a la botiga online de Propaganda pel fet!

Totes les comandes que rebem fins les 23:59h d'avui dels discos 'L'Ovidi se'n va a Palau' l'enviament gratuït!

En el nostre petit homenatge a l'Ovidi, continuem oferint en obert el CD-DVD del Palau de la Música. Avui, Verdcel ens interpreten la mítica 'Al meu poble Alcoi'.

TAN A PROP, TAN LLUNY

"Estimat amic,

Aquesta vegada no et parlaré de vacances 'llarguetes' per no cansar-te, doncs estaràs fins el cap de l'ocurrència que vas tenir ara fa tants anys, quan no podies pensar que algun dia això es convertiria en una frase recoorent amb tanta fondària i popularitat.

Escriure't per a mi és com parlar de mi mateix, doncs tu vius amb mi i amb nosaltres, amb el nostres pensament, amb el nostre record, amb la nostra estima que no decreix. És un exercici interior que a vegades m'omple de tristor, de joia, de sentiments contradictoris i de ràbia. És com fer la 'Carta a casa'. Què vols que et diga si tu ja vas pensar en tot, ho vas dir tot, escrigueres tantes coses que ens has deixat dites per a que continuem el recte camí.

No cal preocupar-se senyora, encara passa poc. La gàbia és petita i jo necessite espai. Vostè d'això no en sap res, no és jove i té molts diners. Jo, en canvi, no he pogut caminar mai per la dreta. Sí, senyor. Perquè vull? Estimada Antònia. Ai, no! Estimat Ovidi. El teu buit no el puc omplir després de tants anys, però he descobert que això li passa a molta més gent. Ara que estem més prop, i més lluny que mai, de la independència, me'n recorde de quan vivies al carrer Constitució, enllà pels anys setanta. I ja li dèiem, bromejant, 'carrer Prostitució'. D'allà al Coll del Portell i a Sotres-tres, on un mal dia et vàrem dir adéu, estimat, per sempre. Me'n recorde de tantes coses junts, de tants bons amics compartits, que també han fet el camí sense retorn. De les bones estones amb els teus acudits i pallassades per tal de fer content a tothom, de compartir el goig de viure, de la constant tossuderia per esbrinar la veritat, per entendre el món, des de la senzillesa i l'honestedat, repartint tanta bondat i saviesa, fent veure que les idees són patrimoni del poble solidari, que vol seguir endavant, qu el poble sempre té raó. Que paga la pena el viure si has triat lluitar contra la mentida, per la pau i la justícia.

Doncs bé, a certa distància, però amb bona predisposició, continuem les teues passes fins ue ens trobem en el no res, contents per haver seguit el teu exemple, i per deixar plantades més llavoretes teues, que amb el temps van fent-se grans. I molt grans, fins que als homes i dones no se'ls pese amb les balances."

Antoni Miró (maig de 2006)